2. Una de les aportacions centrals i més importants del feminisme negre va ser reivindicar la necessitat d’adquirir una perspectiva interseccional en l’anàlisi de les desigualtats, de manera que no pot tenir-se en compte només un únic factor, ja que les desigualtats no actuen de manera unidimensional. Així doncs, el que es defensa des del feminisme negre és una ampliació del marc teòric explicatiu de les desigualtats, que passi per reconèixer i comprendre la interrelació existent entre els diferents eixos de desigualtat.
Aquesta proposta es veu molt clara en la triple discriminació de què parla el text, en què s’extrema la desigualtat en el cas de les dones per ser treballadores i immigrants.
Tanmateix, posen èmfasi en distingir la dona racialitzada de la dona no racialitzada, rebutjant la idea generalitzada que comparteixen experiències iguals, quan no és així perquè, el punt del què parteixen les dones racialitzades és econòmicament bastant més baix.
Paula Sancho Bande, Marina Sáez Sánchez, Max Martí García i Estela Ribé Vidal