Playing a video (Stop)
Powered by Haskell (GHC 8.8.4 )

Pregunta 3

El primer quart del s.XXI hi ha una massiva entrada de població immigrant que contribueix en un 76% l’augment de la població a Espanya i fan pujar el nombre de població activa. Aquesta gran entrada comporta les següents conseqüències a l’estructura productiva:

 

- Entrada de treballadors espanyols a sectors més altament qualificats -bàsicament de la classe serveis- i amb més bones condicions

 

- Entrada de la dona espanyola al mercat laboral (alta contractació de persones immigrants al servei domèstic)

 

- Els immigrants ocupen bàsicament la classe treballadora

S’ha d’entendre la incorporació d’immigrants a l’estructura laboral com a substitució i complementació de treballs i no pas com a conseqüència

 

La crisi va posar en evidència la major vulnerabilitat dels immigrants dins del mercat laboral.

Gran percentatge de persones immigrants va perdre el seu lloc de treball, la majoria d’aquests pertanyien a la classe treballadora de treball manual no qualificat.

Va augmentar la bretxa entre empleats natius i empleats immigrants

3. Quin és l'impacte de la migració internacional en l'estructura de classe?

 

Entre el 2000-2008 els treballadors manuals qualificats i no qualificats van tenir un gran creixement, en aquest creixement un 93% estava format per immigrant, per tant, podem dir que aquest ascens es maioritariamente per la mà d'obra immigrant. D'altra banda, els espanyols van abandonar sectors com el treball domèstic o l'agricultura sent reemplaçats per immigrants, fet que ajuda al creixement de la petita burgesia. Paral·lelament creix el sector serveis pels natius espanyols.

 

 

Alumnes: Pia Rovira, Ariadna Lacruz, Samuel Beso, Helena Romero, Clara Perelló, Sofia Mayol i Giselle Casado.

2. Com ha canviat aquesta estructura arran de la crisi de 2008?

 

Un dels trets crucials d'aquesta crisi és un deteriorament del mercat laboral que comporto unes repercussions greus sobre les taxes d'ocupació i atur com sobre les condicions de treball. Principalment va tenir efecte al sector de la construcció i va ser l'inici de la crisi financera mundial. El primer canvi destacable va ser una pronunciada pèrdua de pes dels treballadors manuals qualificats a l'estructura de classes. Aquesta classe, composta més pel proletariat tradicional. La crisi econòmica també ha tingut impacte en l'evolució dels treballadors manuals no qualificats, la classe més nombrosa. A les classes de servei van augmentar els treballadors considerablement a partir de l'any 2007. Aquest creixement s'explica pel fet ben comprovat que els llocs de treball de més qualitat, els que requereixen més dotació de capital humà, ofereixen millors condicions de treball i, en definitiva , són més productius, es troben més protegits. Finalment, la petita burgesia, els primers anys de la crisi pateixen una disminució, però en els darrers anys va augmentar el seu pes en l'estructura. Aquest comportament es pot interpretar, en part, com un canvi conjuntural relacionat amb el transvasament per part d'algunes empreses de la contractació de llocs de treball assalariat al treball autònom com una manera d'estalviar costos laborals. Per part seva, els treballadors no manuals de rutina han mantingut pràcticament inalterat el seu pes durant les dues fases del cicle econòmic.

 

 

 

 

Alumnes: Pia Rovira, Ariadna Lacruz, Samuel Beso, Helena Romero, Clara Perelló, Sofia Mayol i Giselle Casado.

Noms: Elena Durante Escutia, Laura Díez Aventín, Isis Planas Monnier

 

Pregunta 1: Identifica las características de la estructura de clase española pre-crisis

La incesante evolución en menos de medio siglo en España que ha llevado a la economía española a estar protagonizada en masa por el sector de servicios tiene su inicio a principios de la década de los 60 del siglo que hemos dejado atrás. Este ininterrumpido desarrollo se puso en marcha partiendo de una estructura española con la prevalencia de lo agrícola en primer lugar y el agravante y alarmante demora y atraso de nuestro país en lo industrial respecto nuestros países vecinos del norte y centro de Europa como figurantes principales.

 

Este viaje no fue rectilíneo y la fortificación del modelo de producción postindustrial fue peculiar por el ensanche del sector servicios tras la no terminada y tardía industralización en primer lugar. En segundo lugar también es característico del caso español el proceso de crecimiento de los servicios y la expansión rebosante de la construcción como fruto del crecimiento económico previo a la enorme recesión. En tercero y último lugar, también consideramos sustancial citar el papel fundamental del factor trabajo que impulsó el crecimiento que impactó en lo laboral. Estas tres características llevaron a España, entre el 1994 y el año 2007, a crear más de 7 millones de empleos netos, a aumentar su población ocupada a los casi 21 millones de personas y a reducir sus tasa de paro en más de 14 puntos porcentuales.

 

Entre el año 2000 y el 2007 las clases de servicio ganaron peso, se dió un decante hacia los trabajadores no manuales (los de cuello blanco) y ambos trabajadores se mantuvieron estables en la estructura respecto a lo que la clase trabajadora abarca.

 

Pregunta 2:

 

En los años 2000, hubo una gran entrada de inmigrantes en España, lo que hizo que el crecimiento económico aumentara de manera exponencial. A la llegada de la crisis, las personas extranjeras fueron las que sufrieron más por el desempleo. Pero bien, el desempleo no solo afectó a los inmigrantes sinó que a toda la población y como consecuencia todas las clases menos las de servicio disminuyeron su tamaño. El impacto de la crisis afectó sobre todo a las clases trabajadoras no cualificadas en donde había más de un tercio de la población inmigrante.

 

La crisis hizo que mucha gente se fuera de España por culpa de la gran destrucción de empleos. A pesar de esto, la proporción de inmigrantes en las clases de trabajadores manuales no cualificados sigue siendo importante en 2014, lo que hace que haya una polarización entre la proporción de inmigrantes en clases de trabajadores no cualificados y cualificados. En cambio, en referencia a la proporción de los españoles nativos entre las clases vemos que hay una mayor igualdad, no estàn tan polarizados como los inmigrantes

 

Pregunta 3: ¿Cuál es el impacto de la migración internacional en la estructura de clases?

La llegada de migrantes en edades laborales ha favorecido al mercado del trabajo y ha aumentado la población activa. Estas migraciones dieron lugar a un gran desarrollo económico en la década de los 90 y principios de la década siguiente. La gran mayoría de trabajadores manuales no cualificados son inmigrantes, de manera que, se determina a éstos a clasificarse en clases sociales bajas, aunque, sean éstos mismos los que más han contribuido en la expansión económica en el sector manual, además de la consiguiente inserción de la mujer inmigrante en el mercado laboral, principalmente en el sector doméstico. A partir de aquí, muchos nativos han abandonado sus puestos de trabajo de carácter manual en efecto de éstas migraciones. Estos flujos migratorios han contribuido además, a la estructura de clases, las clases sociales trabajadoras han aumentado, y la mayoría son procedientes del extranjero.

Pregunta 1

1. La estructura económica en España sufrió una rápida terciarización después del franquismo, pasando de una economía eminentemente agrícola a una basada en el sector servicios. La velocidad de este cambio supuso una debilidad en el mercado laboral que se vio reflejada en la crisis económica del 2008.

En cuanto a las clases, el principal cambio que se vislumbró fue la aparición de las nuevas clases medias, es decir, la sustitución de la pequeña burguesía por una clase de servicios cualificada.

También es importante destacar la inmigración, que mantuvo los niveles de crecimiento de población. Los inmigrantes ocuparon las principalmente los puestos de trabajo manuales, que fueron también los más castigados por la crisis.

1- Identifica els trets de l'estructura de classe espanyola pre-crisi.

 

A la societat pre-crisi van haver-hi varies etapes. Durant la guerra i després l'estructura era molt homogènia hi havia una baixa mobilitat de classe, si les persones havien nascut a una classe era difícil que ascendessin o descendessin. Les classes socials que constituïen aquesta estructura eren les següents:

1) Clases de servicio (compuestas por grandes empleadores, directivos, profesionales y técnicos);

2) empleados no manuales de rutina (administrativos y empleados de comercio);

3) Pequeña burguesía tradicional (pequeños empleadores y trabajadores autónomos);

4) Trabajadores manuales cualificados (obreros cualificados y supervisores de la industria y los servicios);

5) Trabajadores no cualificados.

 

Alumnes: Pia Rovira, Ariadna Lacruz, Samuel Beso, Helena Romero, Clara Perelló, Sofia Mayol i Giselle Casado.

Oriol Pallàs García i Alex Obregón Giménez.

1. Onades d'immigració massives que ocupaven posicions al mercat de treball poc qualificades, expansió del sector serveis (enfasi en el turisme) degut a una industrialització curta i tardía, i expansió massiva del sector de la construcció. Sentiment de pertenencia preeminent a la classe mitjana, augment dels "White collars", augment en les qualificaions i tecnificació dels "blue collars". Intens desenvolupament economic

 

2.

-Augment de la desigualtat.

-Impacte en treballadors qualificats i no qualificats.

-Pèrdua del pes dels treballadors

-Increment substancial de l'atur (sobretot sector construcció).

--un augment sobre els sector serveis gràcies al turisme principalment per la cual cosa rebent una millora de condicions.

- Hi ha hagut una disminució de la petita burgesia.

- Per últim l’influència d’immigrants va ajudar aquests canvis de l'estructura.

 

3.

-Principal factor de creixement de la població espanyola.

-Alta concentració de migrants en edats laborals.

-Reservoir en sectors laborals "inferiors" com el treball domèstic o ma d'obra no qualificada.

-Promoció dels treballadors espanyols.

Pregunta 3

Teniendo en cuenta los datos que se observan en la gráfica del texto, podemos ver como el crecimiento de las clases trabajadoras durante la época expansiva se debe gracias a los inmigrantes. Esto se explica por la gran contribución de estos inmigrantes y por el abandono de muchos españoles de trabajos con categorías poco cualificadas.

Los inmigrantes también ayudaron al crecimiento de la pequeña burguesía. Esto no se aplica a la clase de servicios ya que se debe entender que los inmigrantes sirven como sustitución y complementación de la población nativa y no como competencia por los mismos puestos de trabajo.

Pregunta 2

Ha habido tres grandes tendencias que han cambiado esta estructura social. La primera, la pérdida de peso del trabajador manual cualificado en la estructura. Esto se debe a la creciente del sector servicios en la sociedad, que generó un leve descenso de éstos, no obstante, era la época en la que la industria subía y por tanto hacía que el obrero cualificado mantuviera cierta relevancia en la estructura social. Pero con la crisis de 2008 decayó de una forma considerable. Del 2007 al 2014, los sectores del trabajador manual cualificado disminuyó de un 31,8% a un 29,3%. La segunda gran tendencia fue la subida de la clase de servicio, pues al ser sectores que requieren cierta formación y un nivel de cualificación mayor se logró proteger de la crisis (entre 2007 y 2014 estos trabajos aumentaron un 5%). Y como última tendencia fue la disminución de la pequeña burguesía en los años de crisis, no obstante volvió a crecer ligeramente y a los autónomos no les afectó tanto (respecto al pequeño empresario).

Andrea Cantarero

Javier Grueso

Fernando Moreno

Pregunta 2

Es caracteritza per una gran pèrdua de llocs de treball, sobretot en el sector manual que va afectar, principalment, a persones no qualificades i immigrants. Aquesta desestabilització va comportar tres principals canvis a l’estructura social:

 

1. Guanyen pes estructural els treballadors no manuals en detriment dels manuals i manuals no qualificats (principals perjudicats per la crisi)

 

2. Creixement del pes de la classe serveis (sobretot els directius i professionals que representen la cúspide de la piràmide). Són els que tenen millors condicions laborals i també són els més productius.

És el sector que es va recuperar més ràpidament, sobretot gràcies al turisme

 

3. Canvi conjuntural de pèrdua de pes de la petita burgesia tradicional, sobretot als primers anys de la crisi i posteriorment es recuperen a causa de la pujada de treballadors autònoms ja que suposen costos més reduïts

Pregunta 1

Abans de la Guerra Civil es tractava d’una mobilitat bàsicament ascendent.

La classe de les persones nascudes entre els anys 50’s i 80’s estaven altament determinades per la classe a la qual pertanyien els seus progenitors, especialment als dos extrems de la piràmide.

 

Estructura bàsicament agrícola amb una industrialització tardana. A partir dels anys 60’s Espanya inicià la transició de l’estructura econòmica

 

Dels anys 90’s al 2007 hi ha una etapa d’expansió econòmica amb molt de pes per part de serveis, que es degué a un augment de les contractacions del sector públic

Substitució de la petita burgesia per les noves classes mitjanes (classes de serveis)

 

Guanyen molt de pes els treballadors no manuals de coll blanc i de rutina.

 

La classe treballadora, tant els qualificats com no qualificats tenen un pes molt important a l'estructura productiva.

Alumnes: Mariona Morón i Claudia Pérez

 

1.Els trets que identifiquen l'estructura de classes a Espanya són: Les classes de servei que van guanyar pes a l'estructura i al mateix temps ho va perdre la petita burgesia tradicional. Això va provocar que s'extendís la tendencia dels última segles així mateix les noves classes mitantes van substituir a les velles classes mitjanes. Segon, el Balanç entre treballadors manuals I no manuals que es va decantar a favor dels no manuals. Per últim, les classes treballadores tant els qualificats com els no qualificats van mantenir el seu pes en l'estructura d'una manera estable.

 

2. La crisi econòmica de l'any 2008 va ser un ''shock'' per la societat espanyola general. Un dels trets va ser un deterioramento del mercat laboral amb grus repercussions sobre les taxes d'ocupació i astur sobre les condicions de treball. La destrucció de l'ocupació ha afectat a la construcció de la indústria i un impacte negatiu sobre el sector de servei.

 

3. En primer lloc, l'immigració s'ha convertit en el principal factor de creixement de la població espanyola, en Segon lloc, l'alta concentración a les edats laborals dels immigrants i això ha suposat un incremento de la població activa espanyola. Per últim, ha afectat a la situació ocupacional d'algunes categories de la població nativa.

Alumnes: Lucía Hernández, Helena Adell, Lidia Martínez i Mireia Fernández.

 

1.

a) Les classes de servei van guanyar pes en l’estructura mentre, al mateix temps, el va perdre lleugerament la petita burgesia tradicional.

b) El balanç entre treballadors no manuals i manuals es va decantar a favor dels primers.

c) Pel que fa a les classes treballadores, tant els treballadors no qualificats com els qualificats, van mantenir el seu pes en l’estructura bàsicament estable.

 

2.

A partir de l’any 2007 hi ha una transformació en l’estructura de classes a Espanya caracteritzada per tres grans canvis:

a) Va haver-hi una gran pèrdua de la quantitat de treballadors manuals qualificats a l’estructura de classes, aquesta classe estava formada majoritàriament pel proletariat tradicional.

b) Pel que fa a les classes de servei (directius i professionals), aquesta classe ja augmentava abans de la crisi, però després va augmentar encara amb més força i rapidesa.

c) Per últim, la petita burgesia va disminuir els primers anys, que era la tendència que ja hi havia al període pre-crisi, però més tard comença a augmentar progressivament.

 

3.

a) És el principal factor del creixement de la població espanyola.

b) Increment de la població activa. Duen a terme treballs poc qualificats i provoquen canvis en l’estructura del mercat laboral, és a dir, la població nativa deixa de fer aquest treball poc qualificat i ascendeix en la seva posició laboral.

c) Augment de la integració de la dona al mercat laboral.

Wolda Ponce

Cormac Orr

Georgina Luna

Irina Gay

Alumnes: Claudia Peréz i Mariona Morón

1. Identifica els trets de l'estructura de classe espanyola pre-crisi

2. Com ha canviat aquesta estructura arran de la crisi de 2008

3. Quin és l'impacte de la migració internacional en l'estructura de classe?

Treball grupal Requena (2015) F1